Soledat és quan el cel es trenca damunt teu
i posant-te les mans al cap reps amb resignació
tots i cada un dels bocins transparents i freds
que es transformaran en llàgrimes al tocar la teva pell.

Sorgirà un oceà quan les llàgrimes
arribin a terra totes regalimoses dels ulls als peus,
i una tempesta provocarà onades que moriran
al penya-segat on ets tu dempeus, nu i glaçat.

Si et mantens ferm fins que mori el temporal,
veuràs com el sol, victoriós, t'eixuga els ulls
i t'obre el cor per tal que fugi la soledat.